Soletat i jo

soc com un vagabunt que camina,
eres com el carrer de la meua melancolia,
erem com dos estreles en el mateix cel,
ets com el dolor que es sentix al arrancarte la pell,
som com dos desconeguts per la teua falsetat,
seré la única persona que et vulga de veritat,
serás com el record de lo que més he volgut,
serem com dos desconeguts...





...Andrea

Sigmund Freud

Sigmund Freud va naixer 6 de maig de 1856, fou un neuròleg austríac, nascut a Freiberg, actual Příbor de Txèquia), va començar a interessa-se per la hipnosi i la curació dels malalts mentals. Més tard abandonà la hipnosi en favor de l'«associació lliure» i l'anàlisi dels somnis per desenvolupar el que actualment es coneix com «la cura de la parla».Aquests elements esdevingueren el punt de partida de la psicoanàlisi. Freud es va interessar especialment en el que llavors s'anomenava histèria i en la neurosi.

Les teories de Freud i el tractament que donava als seus pacients van causar un gran daltabaix a la Viena del segle XIX, el debat avui en dia continua. Les seves idees sovint són discutides i criticades com treballs de literatura i de cultura general, a més del continu debat sobre si és ciència i tractaments mèdics. Els seus seguidors el van considerar com «...un gran científic de la medicina que descobrí importants veritats sobre la psicologia humana...»i altres com la competencia com a un «...un filòsof visionari que va replantejar la natura humana i ens va ajudar a fer fora tabús, però les seves teories, divulgades com a ciència, ensopegaren en un examen minuciós».

Les preocupacions de Freud per l'antisemitisme són tant a nivell personal, com en relació amb el seu treball teóric, i, també, com objecte d'estudi. Amb motiu de les persecucions antisemites a Europa, la seva familia va haver d'anar-se de la República Txeca, quan Freud era molt petit, cap a Viena (Austria va ser el pais on va viure pràcticament tota la seva vida), i, més endavant, el 1938, després de l'annexió d'Àustria per part de l'Alemanya nazi, va marxar cap a Londres (Regne Unit) on es refugià del Tercer Reich. Una part de la seva familia va morir als camps d'extermini nazis. Freud veia en l'antisemitisme un dels impediments més importants per al desenvolupament al món de la seva teoria psicoanalítica.

Freud ha innovat en dos camps. Simultàniament, va desenvolupar una teoria de la ment i la conducta humana, i una tècnica terapèutica per a ajudar a persones malaltes mentals.

Probablement la contribució més significativa que Freud ha fet al pensament modern es el seu concepte de l'inconscient. Durant el segle XIX el pensament predominant a Occident fou el positivisme, que afirmava que les persones podien acumular coneixements reals sobre si mateixos i del món que els envolta, i exercir control sobre ambdós per mitjà de la raó. Freud suggerí que aquestes afirmacions eren falses, ja que no som totalment conscients de tots els nostres pensaments, i sovint actuem per raons que no tenen res a veure amb el que pensem. El concepte d'inconscient fou revolucionari i proposava que la ment es dividia en capes o nivells i hi havia pensaments que circulaven «sota la superfície».

El preconscient fou descrit com la capa entre el conscient i l'inconscient, a la qual podem tenir accés amb una mica d'esforç. El terme subconscient és utilitzat popularment, encara que actualment ja no forma part de la terminologia psicoanalítica.

La repressió té gran importància en el coneixement de l'inconscient. D'acord amb Freud, les persones sovint experimenten pensaments i sentiments que són tan dolorosos que no poden aguantar-ho. Aquests pensaments i sentiments —i els records associats a ells— no poden, segons sostenia Freud, ser expulsats de la ment, però poden ser expulsats del conscient. Llavors arriben a formar part de l'inconscient.

Teoria de la personalitat

L’alló

Segons la concepció Freudiana de l'estructura de la personalitat, l'allò és l'element més primitiu d'aquesta. Quan una persona neix, tan sols està dotat d'allò, que és totalment inconscient,irracional i el dipòsit on es troben les nostres pulsions.

1.Pulsions d'autoconservació : són les encarregades de preservar la vida individual. Serien aquelles pulsions que ens impulsen a buscar menjar,aigua,etc.

2.Pulsions sexuals : són aquelles que preserven la vida de l'espècie, i també les que procuren plaer ; l'energia d'aquestes últimes l'anomena libid.

El jo

Un segon element al qual Freud fa referència és el jo. Aquest últim sorgeix de la modificació parcial de l'allò sota les influències i estímuls que rep del món exterior. A mesura que la persona creix, el jo es va enriquint amb les experiències i aprenentatges que va acumulant, i que li permeten adaptar-se a aquest món. El jo és l'encarregat de controlar les pulsions que provenen de l'allò, a través del principi de realitat; aquest estipula que la recerca del plaer estarà determinada per les condicions externes, posposant-lo si és necessari. El jo sempre intenta satisfer les demandes de l'allò, però es troba pressionat per les restriccions que l'imposa el superjo. L'àllò envia una pulsió cap al jo, però aquesta ha de passar pel filtre del superjo. Si aquest la considera acceptable, la deixarà passar, però si no, actuarà de barrera i no la deixarà passa. Arriba un moment en què el jo es troba tan pressionat, tant per l'allò com pel superjo, que s'ha de defensar d'alguna manera. Això ho fa a través dels anomenats mecanismes de defensa, ue no són més que mitjans que utiliza el jo per donar sortida a les pulsions inacceptable, i evitar així l'angoixa.

EL superjo

Aquest element integrant de la personalitat el podríem equiparar amb el paper que desenvolupa la societat sobre les persones. És l'encarregat de reprimir i controlar les pulsions, i podríem dir que és el fruit de la pressió social imposada sobre les persones. Es forma a través de l'educació de la persona que inclou l'adquisisó de models de conducta, costums,control individual,etc. El seu paper fonamental és decidir el que és acceptable del que no ho és per tal que l'individu es pugui adaptar en la societat que viu. El superjo el podríem dividir en dues parts :

Consciència moral : correspondria a la part que internalitza els costums, els càstics, les restriccions morals, etc.

2.Ideal del jo : correspondria a un model de persona, és a dir, a la recerca de la perfecció. Quan una persona intenta seguir aquest ideal està satisfeta amb ella mateixa, però en canvi, si fa alguna cosa incompatible amb ell se sent culpable.

Freud també creia que la sexualitat o libido madurava en els individus per mitjà del canvi del seu objectiu. Argumentava que els humans naixen «polimòrficament perversos», en el sentit de què una gran varietat d'objectes poden ser una font de plaer. Després va dir que mentre les persones van desenvolupant-se van fixant-se sobre diferents objectes (o objectius) específics: primer oral (exemplificats pel plaer dels nadons en la lactància), després anal (exemplificat pel plaer dels nens al controlar les seves defecacions) i per últim genital.

Freud esperava provar que el seu model, basat en observacions de la classe mitja austríaca, fos universalment vàlid. Va utilitzar la mitologia grega i la etnografia contemporània com a models comparatius. Per a indicar fins a quin punt desitgem l'incest, i com és reprimit aquest desig es va fixar en les tragèdies gregues Èdip (Rei de Sófocles)i Electra. El complex d'Èdip fou descrit com una fase del desenvolupament psicosexual i de la maduresa. També es va fixar en els estudis antropològics de totetisme i argumentà que el totetisme reflectia una costum ritualitzada d'un complex d'Èdip tribal (llegeixi: “Tòtem i Tabú). Encara que molts estudiants d'avui dia estan interessats en reanalitzar el material cultural de Freud, la gran majoria ha rebutjat les seves interpretacions.

Freud esperava que la seva investigació proporcionés una sòlida base científica per al seu mètode terapèutic. L'objectiu de la teràpia Freudiana, o psicoanàlisi, era portar al conscient els pensament i sentiments reprimits i així permetre al pacient desenvolupar un Jo més fort. Bàsicament, es tracta de portar els pensaments i sentiments de l'inconscient al conscient induint al pacient a parlar mitjançant l'”associació lliure” i a parlar dels seus somnis.

Des del punt de vista de la medicina oficial (i, per tant, majoritari) es diria que la teoria i la pràctica Freudiana han sigut substituïdes pels descobriments empírics al llarg dels anys. Algunes persones segueixen aprenent, i practicant, la psicoanàlisi Freudià tradicional, però la majoria dels psiquiatres rebutgen avui la majoria del treball de Freud per no estar recolzat en evidències científiques i és utilitzat.

En l'àmbit de la psicoanàlisi moderna, Freud és considerat el pare d'aquesta ciència. Les seves teories són constantment actualitzades tot i que no estan acceptades de forma universal.

Obra: A INTERPRETACIÓ DELS SOMNIS

- La primera, de la qual el nom del capítol és Els somnis, és una introducció al món oníric, on Freud ens explica que eren considerats els somnis per les generacions antigues, i ens proposa dues importants qüestions, que són bàsicament la que hom es planteja respecte als somnis: D'on prové l'acte de somiar?, i Es poden interpretar els somnis?, a les que ens respon amb diverses teories de diversos autors. En aquesta part Freud també introdueix alguns conceptes propis, com per exemple el mètode de la psicoanàlisi, i ens divideix els somnis en tres categories. Hi ha també inclòs un petit anàlisi d'un somni.

- La segona part, Literatura científica sobre els problemes onírics, ens mostra un repàs a les teories ja existents sobre els somnis de diferents autors, on divideix aquestes teories en diferents subapartats: Relació del somni amb la vida desperta, la memòria al somni, Estímuls i fonts dels somnis, ¿Per què oblidem els somnis quan despertem?, Els sentiments ètics del somni i La funció dels somnis.

- La tercera part, El mètode de la interpretació onírica, com el seu nom indica, ens exposa diferents mètodes per realitzar l'anàlisi dels somnis, i Freud ens proposa el seu. Aquí és on Freud es comença a involucrar vertaderament al llibre, ja que, als capítols anteriors citava teories ja existents, encara que també ens aportava informació subjectiva. Freud ens explica els passos a seguir per tal de dur a terme un rigorós anàlisi oníric, i en posa diversos exemples, fins i tot, en fa l'anàlisi de somnis propis.

- A la quarta part, El somni és una realització de desitjós, ens proposa la seva teoria, mitjançant també exemples d'anàlisi de somnis.

- Per últim, La deformació onírica. Aquí Freud explica les contradiccions que sorgeixen de la seva teoria en aplicar-la a l'anàlisi dels somnis, i ens demostra en certa manera que la seva teoria es vàlida, mitjançant exemples.