
soc com un vagabunt que camina,
eres com el carrer de la meua melancolia,
erem com dos estreles en el mateix cel,
ets com el dolor que es sentix al arrancarte la pell,
som com dos desconeguts per la teua falsetat,
seré la única persona que et vulga de veritat,
serás com el record de lo que més he volgut,
serem com dos desconeguts...
...Andrea
eres com el carrer de la meua melancolia,
erem com dos estreles en el mateix cel,
ets com el dolor que es sentix al arrancarte la pell,
som com dos desconeguts per la teua falsetat,
seré la única persona que et vulga de veritat,
serás com el record de lo que més he volgut,
serem com dos desconeguts...
...Andrea
4 comentaris:
M'ha agradat el poema aquest. I la foto també.
1 beset!
oh gracias :)
oLa!
Gracias jeje :)
En q clase te han mandado hacer el blog¿?
Les hay muy chulos, ya verás ^^
1besoo
oLa!
Gracias jeje :)
En q clase te han mandado hacer el blog¿?
Les hay muy chulos, ya verás ^^
1besoo
Publica un comentari a l'entrada