dilluns, 8 de desembre del 2008

Soletat i jo


soc com un vagabunt que camina,
eres com el carrer de la meua melancolia,
erem com dos estreles en el mateix cel,
ets com el dolor que es sentix al arrancarte la pell,
som com dos desconeguts per la teua falsetat,
seré la única persona que et vulga de veritat,
serás com el record de lo que més he volgut,
serem com dos desconeguts...





...Andrea

4 comentaris:

Lullaby ha dit...

M'ha agradat el poema aquest. I la foto també.
1 beset!

TRENDYROCK ha dit...

oh gracias :)

Nemerae ha dit...

oLa!
Gracias jeje :)
En q clase te han mandado hacer el blog¿?
Les hay muy chulos, ya verás ^^
1besoo

Nemerae ha dit...

oLa!
Gracias jeje :)
En q clase te han mandado hacer el blog¿?
Les hay muy chulos, ya verás ^^
1besoo